‘Càpsula 02 · L’última melona de l’estiu’

Tramuntana

Hi ha un moment de l’estiu en què la llum sembla recordar-se a si mateixa. Els dies s’estiren més lentament, com si sabessin que aviat hauran de tornar a recollir-se, i a les tardes l’aire conserva el pes de la calor, però comença a perdre’n la certesa. Entre la persistència i el comiat, apareixen uns darrers dies que porten alguna cosa de fruit madur, de pell que es desprèn, de sorra que es refreda sota els peus. No anuncien cap final i, tanmateix, ens fan mirar d’una altra manera allò que fins aleshores semblava inesgotable.

És aquí on les pintures, els dibuixos i les ceràmiques de l’Ivan troben una proximitat inesperada. En aquest espai petit, les peces no s’ofereixen com una seqüència tancada, sinó com a fragments d’un mateix batec, d’una mateixa temperatura. Cada obra sembla retenir una escena que no acaba d’explicar-se: un gest o una forma que persisteix quan la llum comença a afluixar sense revelar del tot d’on prové ni cap a on es dirigeix.

Hi ha alguna cosa d’estiu en aquesta insistència, en aquest temps que avança a poc a poc. Les peces dialoguen amb els nens que corren pel carrer, amb els gelats que es fonen més de pressa del que duraria un desig i amb els avis que observen el món sense moure’s del seu racó. I,sobretot, amb l’última melona de les vacances, compartida a trossos irregulars en una tarda que ja olora a tardor. Aquella melona que no és la més dolça de totes, ni la més perfecta, però que té alguna cosa de les altres: la humitat de la primera, la maduresa de la segona, la consciència que serà l’última.

Aquest recull de peces comparteix també el ritme dels amors estivals: trobades intenses, fugisseres i sense grans artificis, que no prometen l’eternitat però que queden gravades per sempre. Mirar-les és, potser, una manera d’habitar aquest interval. Els colors esdevenen rastres; les formes suggereixen; la ceràmica conserva el gest de la mà; el dibuix fixa una línia fràgil i la pintura atura el temps per fer-ne visible el moviment.

I potser això és el que queda dels darrers dies d’interval: no una imatge exacta, ni una data, ni un record complet, sinó una intensitat que torna de tant en tant. Es fa present quan la llum canvia i alguna cosa —una figura, una textura, una esquerda, una ombra— ens recorda que també el temps pot ser modelat.

A fora, l’estiu s’acaba lentament. A dins, les formes continuen respirant.

Pablo Pareja-Alcaraz

Més informació:

Dates: 5 de setembre – 19 d’octubre, de 2026
Adreça: Carrer dels Arboços 10, 17111 Vulpellac, Girona
Horari: dimarts a dissabte, de 10:00 h a 14:00 h i de 16:30 h a 20:30 h.
Telèfon: (+34) 643 695 663
eMail: info@tramuntanagallery.com
Adreça web: tramuntanagallery.com