Everyday Heroes. 
Abdias Ngateu – Daniel Onguene

Abdias Ngateu
Els fabulistes, de tots els temps i de tots els indrets, sempre han fet servir els animals per transmetre el seu missatge, sobretot quan aquest missatge vol ser crític amb el món, tal com ells ho veuen al seu voltant i tal com ells ho viuen i desitjarien poder-lo canviar. Tot utilitzant aquests mateixos portaveus amb humor, amplificat per la comicitat de les situacions que escenifica, Abdias Ngateu ens explica a través de les seves pintures les dificultats del seu país, el Camerun. Tot i que, certament, el seu sentit crític de l’observació es pot aplicar d’un extrem a l’altre del nostre continent. 

Més enllà d’aquests animals que tant s’assemblen als humans, llevat que sigui a la inversa, l’artista ha escollit la qüestió lacerant dels desplaçaments urbans per sostenir la seva al·legoria. Les carreteres que, tot just estrenades i lliurades a la circulació, són immediatament destrossades a causa del desordre i l’absència de respecte per qualsevol norma d’utilització, però sobretot per les mancances dels constructors que permeten totes les formes de corrupció i que comporten recórrer a qualsevol tipus de mitjà de transport. 

L’ull ingenu i apàtic hi veu aquest folklore acolorit tan “típic” de l’Àfrica, aquests vehicles inversemblants i sobrecarregats, però que encara poden circular a força de cops de peu i filferros. L’usuari es veu forçat a trobar recursos en la seva vida quotidiana per efectuar els desplaçaments necessaris, transportar la seva mercaderia o el seu equipatge, i afrontar els avatars i la congestió del trànsit per poder fitxar a temps a la seva fàbrica o a la seva oficina; i allà no hi troba més que el reflex de la seva pèssima condició social i material, com també el fracàs de les polítiques de desenvolupament i altres honors igualment incomprensibles que caracteritzen els nostres països. 

El somriure se’ns congela a la comissura dels llavis, ja que, si bé la imatge projectada és graciosa, la realitat que aquesta sublima és força vergonyosa i carregada d’amenaces en la nostra vida diària. L’artista juga i se serveix d’aquesta contradicció amb un talent excepcional, fins al punt que la lectura de la seva obra requereix —almenys— dos nivells de comprensió: el del somriure immediat i perceptible i, després d’aquest, el de la comicitat molt més grinyolant de les situacions insofribles. 

No ens sorprendrà, doncs, saber que Abdias Ngateu, paral·lelament a la seva formació en arts gràfiques i decoratives —que va començar als 14 anys—, també va estudiar sociologia a la Universitat de Douala, al Camerun. Les seves obres acolorides són indiscutiblement divertides, però alhora són un testimoni distanciat de la sociologia camerunesa, que igualment podria ser la de qualsevol dels països africans. 

La sàtira es cola fins i tot a les marques i els signes distintius de les mercaderies transportades, les inscripcions pintades en colors contrastants en forma de patchwork sobre les carrosseries dels vehicles: “wifi gratuit à bord”, “taxi climatisé”, o alguna cosa més patètica, com “La vie de l’homme noir”. L’acabat de la fisonomia dels animals, l’espècie de fatalisme, de passivitat forçada quan no somriuen, que veiem en tots els “rostres” i que emmascara l’esgotament, tant dels cossos com de les ànimes. Cap detall se’ns pot escapar i cadascun encén un senyal o activa un límit que ha d’alertar la nostra atenció i portar-nos fora de la nostra zona de confort. 

A ningú li sorprendrà saber que el nostre artista, amb una edat que tot just arriba a la trentena, ja ha estat beneficiari de diverses formes de reconeixement al seu talent, tant al mateix Camerun, on va obtenir el 2015 el premi Découverte de l’Institut Goethe de Douala, com a l’estranger, des que va ser seleccionat per representar el seu país al Ségou’Art 2016, a Mali. També va ser guardonat amb el tercer premi Pascale Marthine Tayou al concurs nacional Jeunes Espoirs 2017, organitzat per l’espai Doual’Art, i va participar a l’OFF del Dak’Art 2018, la prestigiosa biennal d’art africà contemporani al Senegal. I, el 2020, la seva obra Taxi brousse va assolir unes ofertes més que respectables a la subhasta de la casa Artcurial. 

Una bella trajectòria s’obre davant seu amb el suport de l’Out of Africa Gallery, que el representa des de l’any 2018 amb unes perspectives excel·lents en tots els continents. 

I desitgem que mantingui constant al seu esperit el lema escrit sobre un dels seus famosos taxis: “TU DORS, TA VIE DORT!”

Daniel Onguene
El període de les independències dels països africans, ara fa uns seixanta anys, va afavorir la creació de les primeres escoles de belles arts al continent, les primeres exposicions individuals o col·lectives, els festivals i altres manifestacions. L’eufòria d’aquesta llibertat —de vegades adquirida carament—, els moviments nacionalistes i el retorn a les arrels i als orígens, tot aquest discurs entusiasta el trobem traslladat a les obres que hem pogut admirar des de Dakar fins a Yaoundé, tot passant per Brazzaville. L’Àfrica llavors era bella, finalment podia unir la seva veu al concert de les nacions, la seva identitat esdevenia motiu d’orgull i tot havia de reflectir aquesta fe en un futur millor que necessàriament s’havia d’enaltir. 

Una generació després, però, molts dels crits d’alegria han ensordit, les disputes han sortit a la llum, la unitat africana ha saltat pels aires i la marxa cap al desenvolupament suscita interrogants i es posa en qüestió en tots els estrats de la població. L’èxode rural causa nombrosos estralls que es multipliquen per deu en un ambient general de laxitud i fatalisme. El camp colpejat per tot tipus de calamitats humanes i naturals es buida a favor d’unes ciutats que no estaven programades per absorbir una quantitat de població com aquesta. 

Els problemes sorgeixen en tots els àmbits de la vida dels habitants de les ciutats. La urbanització accelerada ja no obeeix a la més mínima norma i les xarxes, ja siguin elèctriques o de sanejament, s’asfixien sota el pes del caos i de la falta de manteniment. Finalment, les poques indústries que han pogut existir, mal dimensionades, veritables “elefants blancs” com les anomena l’artista, van ser gangrenades pels “ajustos estructurals”, les polítiques de liberalització a qualsevol preu que han destrossat, per l’obertura de fronteres als productes procedents de tot arreu i de la Xina en particular —com aquells als quals fan al·lusió algunes obres—, els sectors industrials domèstics que intentaven sobreviure costés el que costés. 

És aquesta Àfrica d’avui dia, i aquesta joventut africana, tan desencantada, la que tracta de representar, com molts dels companys artistes de la seva generació, Alexis Daniel Onguene Tassi, qui, amb només vint-i-sis anys, fa així una estrepitosa entrada en l’àmbit de la creació artística del nostre continent. 

Certament, ell és titular d’un màster en arts plàstiques i història de l’art, en l’opció de pintura, que va obtenir ara fa tot just dos anys a l’Institut de Belles Arts de la Universitat de Douala a Nkongsamba, però també demostra un domini sorprenent de la seva tècnica. Destacat i premiat amb tan sols vint anys per la Jack Bell Gallery de Londres —que tracta de trobar els talents més prometedors de l’art africà contemporani, gràcies a un concurs obert a les escoles d’art del continent—, ha continuat la seva trajectòria tot exposant en diverses ocasions a les millors galeries del Camerun, inclosa la Galeria MAM, el 2017, sota el comissariat de Simon Njami. Aquesta presentació a l’Out of Africa Gallery és veritablement la seva primera exposició al continent europeu. 

El projecte “Aventure entre les ruines” que l’artista ens presenta aquí qüestiona, segons les seves mateixes paraules, “les causes del sorgiment del sector de l’economia informal a l’Àfrica”. Així, il·lustra sobre els fons grisos d’un món caòtic, ja gairebé sepultat en el passat, la vida quotidiana d’aquests “herois” anònims, pintats amb precisió de manera molt figurativa, que, costi el que costi, s’esforcen per sobreviure a través de la pràctica extenuant d’una multitud de “petits treballs ocasionals”, dels quals un es pregunta com poden arribar a nodrir-los i, sovint, també a les seves famílies. 

Hi ha en ell una gran empatia, que implica el seu afecte i el seu respecte per uns personatges que romanen dignes fins i tot quan no són dinàmics i combatius, en colors vius i acidulats, tot i la duresa dels temps. I fins i tot aconsegueix transmetre una mica de esperança simbòlica, com per exemple en una obra que és particularment il·lustrativa: La vie après la chute. En aquesta, representa un antic treballador de la indústria en ruïnes que apareix al fons que sembla carregar tota la misèria del món sobre les seves espatlles. Les seves quatre esposes estan alineades al llarg d’una paret darrere d’ell, i totes elles estan embarassades. Les quatre són, per tant, portadores de vida i d’esperança. Passat, present i futur reunits així en una mateixa i sola al·legoria que bé subscriu el missatge de l’artista, la carrera del qual hem de seguir amb interès.

 

Més Informació

Dates: 26 de juny – 1 d’agost de 2021
Lloc: Carrer Nou 1, 08870 Sitges, Barcelona
Horari: Dilluns-Divendres 11h-14h 18h-20:30h Dissabte 11h-14h 18h-21h Diumenge 11h-14h 17h-20:30h
Telèfon: (+34) 618 35 63 51
eMail: sorella@outofafricagallery.com
Website: outofafricagallery.com