Maillol – Manolo. L’escultura pura

Artur Ramon Art presenta a partir del 26 de març Maillol–Manolo. L’escultura pura, una exposició que posa cara a cara dos mestres de l’escultura del segle XX: Aristide Maillol i Manolo Hugué.

A través d’una selecció de quinze escultures de cada artista, acompanyades d’una petita selecció de dibuixos, la mostra explora una trobada marcada per l’herència grega arcaica, la llum mediterrània i el rigor constructiu. Un diàleg forjat als Pirineus.

Aristide Maillol i Manolo Hugué (conegut simplement com a Manolo), vinculats a l’efervescència de París, van consolidar la seva amistat durant els anys de la Primera Guerra Mundial a la zona dels Pirineus Orientals. A tan sols uns 40 quilòmetres de distància —Maillol a Banyuls i Manolo a Céret—, tots dos artistes es visitaven sovint i van mantenir un contacte que va nodrir les seves respectives visions d’una escultura sòbria, essencial i profundament humanista. Davant les ruptures radicals de les avantguardes del seu temps, tots dos van reinventar la figura humana. Maillol va fer aportacions cabdals a l’escultura moderna, recuperant l’equilibri clàssic i abordant una síntesi formal cap a l’abstracció mitjançant l’atenció a la forma pura i la monumentalitat de la figura femenina. Tot plegat va establir les bases d’una nova escultura figurativa i monumental que va influir profundament artistes posteriors de la primera meitat del segle XX com Henry Moore.

Per la seva banda, Manolo va ser un dels artistes espanyols més destacats de començaments del segle XX. Proper al Noucentisme català, la seva escultura fusiona allò popular i allò clàssic i destaca pels volums robustos i arrodonits, els acabats rugosos i una profunda connexió amb temes mediterranis i vitals (maternitats, camperols, toreros). Va explorar diversos materials com el bronze, la pedra i la fusta per crear obres úniques, plenes d’espiritualitat i senzillesa.

Obres destacades. Entre les escultures d’Aristide Maillol, el públic podrà observar: Buste de Vénus à la frange [Bust de Venus amb serrell, 1920–1928], una col·lecció d’obres de petit format entre les quals destaquen dos estudis per a la seva famosa escultura monumental Méditerranée, i altres de format més gran com Pomone à la tunique (c. 1920) i Jeune fille assise – Korda – 1er état (1936).

Pel que fa a Manolo Hugué, destaquen les seves escultures en bronze La Bacante (1934), de la qual se’n conserva un altre exemplar al Museu d’Art Modern de Barcelona, i Femme assise (1930–1931), així com una bella col·lecció de terracotes.

Exposició conjunta. Maillol–Manolo. L’escultura pura és fruit de la col·laboració de tres galeries internacionals de referència i està dedicada a la memòria d’Àlex Susanna, gran coneixedor de l’obra d’artistes i figura clau per unir les tres galeries. L’exposició es podrà visitar a la Galeria Leandro Navarro del 8 de gener al 20 de febrer de 2026, a la Galeria Artur Ramon Art de Barcelona del 26 de març al 29 de maig de 2026 i, finalment, a la Galeria Dina Vierny de París de setembre a octubre de 2026.

Sobre Aristide Maillol. Aristide Maillol va néixer el 1861 a Banyuls-sur-Mer, França, prop de la frontera espanyola. El 1882 va viatjar a París, ciutat on finalment va ser admès a l’Escola de Belles Arts el 1885. A partir de 1895 va començar a desenvolupar, a més d’un fort interès pels tapissos, una dedicació especial a l’escultura. La seva primera exposició important va tenir lloc a la galeria d’Ambroise Vollard el 1902. El 1905 va obtenir un gran èxit al Saló de Tardor de París, on va presentar l’escultura Méditerranée, fet que li va facilitar diversos encàrrecs i exposicions a París, Nova York, Berlín i Chicago. Posteriorment, el 1923, l’Estat francès li va encarregar un exemplar de La Méditerranée en marbre. El 1925 va tenir lloc una gran retrospectiva de la seva obra a Basilea, Suïssa, i una altra al Petit Palais de París el 1937. El 1938 va realitzar el Monument als morts de Portvendres a Céret. El setembre de 1939, abans de retirar-se a casa seva a Banyuls-sur-Mer, va crear La Rivière. El 1940 va iniciar la seva última escultura, Harmonie, que va quedar inacabada. Va morir el 27 de setembre de 1944 a Banyuls-sur-Mer. El 1963 es van instal·lar als jardins de les Tulleries les escultures donades per Dina Vierny a l’Estat francès, i el 1995 es va inaugurar el Museu Maillol de París.

Sobre Manolo Hugué. Manolo Hugué va néixer el 1872 a Barcelona, ciutat on va fer amistat amb artistes com Santiago Rusiñol, Joaquín Mir, Isidro Nonell i Pablo Picasso. El 1900 es va traslladar a París, on va viure deu anys i va treballar tant en el disseny de joies com en l’escultura. Allà va conèixer l’obra d’Auguste Rodin, que es trobava en el moment de màxim esplendor com a escultor. El 1910 es va establir a la ciutat francesa de Céret (Pirineus Orientals, Llenguadoc-Rosselló), on assoliria una gran fama amb les seves escultures de temàtica popular. Va signar un contracte amb el reconegut marxant Daniel-Henry Kahnweiler, que també representava, entre d’altres, Picasso i Juan Gris. Aquest fet va suposar la difusió del seu treball en ciutats com Nova York, Barcelona, París o Venècia. El 1917 va abandonar Céret per establir-se a Caldes de Montbui, on va viure durant la Guerra Civil (1936–1939) i on va morir el 1945. En aquesta darrera etapa va compaginar la pintura amb l’escultura. Entre les seves escultures destaca l’obra Bacant (1934, Barcelona, Museu d’Art Modern). Una gran part de la seva obra va romandre a França, tot i que el seu fons personal es conserva a la Biblioteca de Catalunya. El 1957, el Musée d’Art Moderne de Céret li va dedicar una exposició antològica per a la qual Picasso va dissenyar el cartell anunciador.

Més Informació

Dates: 26 de març – 29 de maig, 2026
Adreça: Bailén 19, 08010 Barcelona
Horari: Dilluns a divendres de 10 h a 14 h i de 16:30 h a 20 h
Telèfon: (+34) 93 302 59 70
Email: art@arturramon.com
Pàgina web: arturramon.com