Actualitat, Art, Entrevistes, Galeries

Roser Xandri, de l’Espai Cavallers de Lleida, nomenada acadèmica de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi

16 de juny de 2023

Article de Montse Frisach.

Roser Xandri: “Sobretot el que m’agrada és fer activisme cultural”.

Durant l’estona que conversem amb Roser Xandri a la seva galeria Espai Cavallers de Lleida, entren diverses persones i ella té clar que el primer que ha de fer és aixecar-se de la cadira i acostar-se als visitants per donar la benvinguda i oferir-se per donar qualsevol explicació que necessitin. Aquesta és la seva prioritat. Atén les preguntes, escolta les opinions i quan li diuen aquella frase que diu allò de “no entenc d’art contemporani”, ella els respon que en art el millor és deixar-se emportar per la intuïció i que quan estiguin davant d’una obra no es preocupin per “no entendre” sinó per sentir. Xandri té clar que la finalitat d’una galeria és ensenyar les obres d’art, promocionar els artistes i vendre, sí, però a més, “sobretot el que m’agrada és fer activisme cultural”, assegura.

La intuïció que aconsella als visitants i clients de la seva galeria és la mateixa que ella va seguir fa 19 anys quan va emprendre l’aventura d’obrir una galeria d’art contemporani al centre històric de Lleida. Un camí que malgrat les dificultats del món de l’art i els obstacles, l’ha portat a consolidar un projecte artístic que ella mai s’havia arribat a imaginar abans. Ara, gairebé dues dècades després d’obrir la galeria, celebra amb molta il·lusió el seu nomenament com a acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, justament amb la missió de defensar i promocionar l’art a les terres de Ponent.

L’Espai Cavallers és ara per ara l’única galeria d’art que existeix a la ciutat de Lleida. Sembla que precisament per això la responsabilitat de regentar una galeria comercial allà sigui encara més gran, enmig d’una àrea que no es pot dir que no sigui rica en espais expositius institucionals i privats. En certa manera, Xandri ha sabut captar al llarg d’aquestes dues dècades, la vitalitat artística d’una zona que de vegades des del centralisme barceloní sembla que no existeixi, amb una programació que dona visibilitat als artistes de Ponent però també als de fora, creant un equilibri entre allò local i allò forani, i que a la vegada crea un context enriquidor. Més de 50 artistes estan ara per ara vinculats a Espai Cavallers, un espai obert a disciplines diverses, des de la pintura a la fotografia, també a estils diferents, des de la figuració a l’art conceptual, i tant a artistes consagrats com emergents.

Roser Xandri té formació d’història de l’art i gestió cultural i l’art sempre ha tingut un paper central a la seva vida. Se li il·luminen els ulls quan explica que quan va viure una temporada a Holanda, visitava sovint La noia de la perla, de Vermeer, que li sembla el punt més alt de com una obra d’art pot arribar a transmetre emocions. En cap moment de la seva vida, se li havia passat pel cap obrir una galeria d’art, fins que un dia, quan estava treballant a la Universitat de Lleida, va veure que sortia a concurs la gestió d’un magnífic nou local dedicat a usos culturals. Dit i fet. S’hi va presentar. “Si m’ho penso una mica, segur que no ho hagués fet”, diu rient. I així va néixer Espai Cavallers, galeria que porta per nom el del costerut carrer on està situada.

Des del primer moment, Roser Xandri es va proposar definir molt clarament quin tipus de galeria volia construir. D’entrada va exposar artistes com l’escultor Albert Coma Estadella, fundador del grup Cogul i encarregat de la Petite Galerie de l’Aliança Francesa de Lleida, que als anys 70 va ser un espai de difusió de l’art més avançat a la ciutat. I també en aquell primer moment va exposar Perico Pastor, nascut a la Seu d’Urgell, però també artistes com Guinovart i Ràfols Casamada. D’aquesta manera, la galeria es va consolidar com un espai estretament vinculat a la creativitat que sorgeix a la terres de Ponent però sempre en relació sobretot amb el context català i també oberta al món. A més, per la galerista, la relació amb els artistes és fonamental. Una de les satisfaccions més grans que li atorga aquest ofici és la complicitat amb els artistes.

Espai Cavallers no és cap cas un galeria convencional de “cub blanc” sinó un lloc concebut com a un espai obert que no posa barreres de cap tipus al visitant, que no pretén ser elitista i que pretén “que la gent perdi la por a entrar a les galeries”. “Hi ha el col·leccionista de tota la vida però hi ha també qui comença a tenir l’hàbit de visitar galeries i d’entrada no compra, i potser un dia, més tard, pensarà en regalar una obra d’art per a un casament o s’enamorarà d’una peça assequible i la voldrà tenir a casa. M’interessen tots els tipus de clients”, explica. En una paret hi ha escrites amb lletres de color frases d’artistes que celebren l’art. I és que sense oblidar l’objectiu comercial, Roser Xandri té clar que Espai Cavallers va més enllà de ser un galeria tradicional. Té una programació d’exposicions estable molt diversa però a més acull activitats culturals i creadors que impliquen diferents disciplines més enllà de l’art com la literatura, la cuina o l’ecologia.

Un altre dels trets que han marcat la línia de la galeria al llarg de la seva història ha estat el suport que Espai Cavallers ha donat a les dones artistes, que formen part amb naturalitat de la seva programació habitual. A més a més, des de fa uns anys, cada mes de març, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones, la galeria organitza una exposició de dones artistes, Art en Femení, que en cada edició està dedicada a un tema diferent. Enguany a l’exposició col·lectiva Treure’ls les ulleres de rosa, a les artistes participants se’ls hi va demanar que tractessin el tema de l’assetjament sexual des de la seducció.

Com a dona empresària, Xandri és ara vicepresidenta primera de l’Associació Professional d’Empresàries Ap! Lleida. Defensa el galerisme com un ofici que dona suport als artistes i difon l’art i la cultura des d’un espai físic d’activisme cultural, sense deixar de banda tampoc les activitats i el comerç on line. Molt partidària de les fires d’art, lamenta que ni a Barcelona i a Catalunya s’hagi pogut arribar a organitzar una gran fira d’art contemporani. Ella, mentrestant, atén a qui entra a la galeria amb la intenció d’acostar l’art contemporani a tothom, diligent, i sense perdre el somriure, convençuda que l’art ens millora la vida.