Setmana de l’Art: El cinema com a eina d’educació en les arts visuals. Article de Montse Frisach

En un moment en què les arts visuals són més transversals i permeables que mai a la barreja amb disciplines diverses, el cinema, art visual per excel·lència, ha de tenir un paper fonamental en l’educació. Malgrat la crisi de les sales d’exhibició -i més a partir de la pandèmia-, la unió entre cinema, arts visuals i educació es fa patent en diverses iniciatives i esdeveniments culturals que tenen especial cura en la difusió artística. La xerrada El cinema com a eina d’educació en les arts visuals, que va tenir lloc el passat 2 de desembre a la Pigment Gallery de Barcelona dins la programació de la Setmana de l’Art de Galeries d’Art de Catalunya, va mostrar alguns exemples d’aquestes iniciatives a casa nostra.

Moderada per Mireia Canals, especialista en cinema, cultura i educació, a la xerrada van participar Enrichetta Cardinale, directora del Dart Festival; Júlia Betrian, dels serveis educatius i públics de la Filmoteca de Catalunya; i Isabel Minguillón, responsable del projecte educatiu del festival DocsBarcelona. Tant des de la feina educativa que fa una institució patrimonial com és la Filmoteca, com des dels festivals Dart i DocsBarcelona, tots dos dedicats als cinema documental, es té la consciència clara que el cinema és una eina fonamental per a la transmissió i la difusió de la cultura visual i de les arts. Com va dir Mireia Canals, “es tracta de posar en valor el cinema com a art, en un moment de saturació d’imatges, i de mostrar altres maneres de mirar”.

El Dart Festival, especialitzat en documentals sobre art contemporani i que abasta temàtiques tan diverses com la fotografia, el comissariat d’art, la pintura, la performance, l’arquitectura, els moviments artístics i, en general, l’art contemporani, porta ja cinc edicions i és el primer d’aquestes característiques a l’Estat espanyol i a Llatinoamèrica. Enguany, del 25 de novembre al 12 de desembre, té lloc a les sales de cinema i també a la plataforma Filmin. El Dart va néixer des d’una “associació petita, de la inquietud d’un grup d’historiadors de l’art, que van voler crear una plataforma on es trobessin les novetats de cinema documental sobre art i cultura visual contemporànies”, segons va recordar Enrichetta Cardinale. La realitat és que, a diferència d’altres països, “aquí no existeix cap plataforma ni canal temàtic dedicats exclusivament a les arts visuals”. Arreu del món n’hi ha més 40 festivals semblants al Dart, però cap a Espanya i Llatinoamèrica. Ara, el Dart es planteja col·laboracions amb certàmens internacionals. Ho farà de moment amb el Le Fifa, un festival de la mateixa temàtica que té lloc a Mont-real i que ja té 40 anys de vida i que en la seva pròxima edició inclourà films sobre artistes i directors catalans. 

De la mateixa manera, el festival DocsBarcelona, especialitzat en cinema documental i que ja porta 24 edicions, té una presència permanent al llarg de tot l’any apart dels dies concrets de l’esdeveniment, a través d’iniciatives com el Docs del Mes, però sobretot amb les iniciatives d’educació oferint documentals com a eina didàctica a les aules. “Ens ho vam plantejar quan vam detectar sobretot a les sessions de la secció Docs&Teens com els alumnes de secundària quan acabava una projecció feien moltes preguntes”, va explicar Isabel Minguillón. Recentment el Docs ha decidit apostar fort per l’àmbit educatiu a través del projecte Nextus, adreçat a centres educatius, sobretot a partir de secundària, que aprofita els documentals com a eina d’aprenentatge i debat per a professors i alumnes. Amb un format de subscripció, escoles i professors poden accedir a través de la plataforma a documentals, tan sencers com dividits en fragments, i a materials de suport, que es poden fer servir a les aules. La recopilació de material del Nextus ha començat amb el tema d’història d’Europa del segle XX però s’anirà ampliant amb altres temàtiques, sempre amb una mentalitat transversal entre assignatures.

Per la seva banda, la Filmoteca de Catalunya realitza una extensa feina a través dels seus serveis educatius ja que la institució entén que la seva tasca ha d’anar més enllà de la salvaguarda del patrimoni fílmic i de l’exhibició. Júlia Betrian explica que “a través del servei educatiu pretenem que el patrimoni sigui accessible al màxim de persones possible, per exemple pel que fa a la integració amb el barri del Raval, on estem situats, però per nosaltres les escoles són un puntal”. En aquest sentit, la Filmoteca s’adreça a les escoles i centres educatius amb diversos programes, per a alumnes de 5 a 18 anys, i es pretén que el debat i l’aprenentatge vagi més enllà de la simple activitat d’assistir a la projecció i que el debat estigui present a les aules. “A més tenim clar que el cinema va més enllà de ser una simple eina educativa, el cinema és un camp d’experimentació artística i també volem transmetre aquesta idea”, va afegir. 

En aquest sentit, Betrian va puntualitzar que la tria de pel·lícules que formen part dels programes educatius de la Filmoteca implica “una gran responsabilitat” i “el criteri ha de ser el més equilibrat possible”, amb films molt coneguts però altres que han passat desapercebuts o no s’han estrenat aquí i que són molt útils per explicar moltes coses. Betrian va posar com a exemple la pel·lícula senegalesa La pequeña vendedora del sol, sobre una nena que ven diaris als carrers de Dakar, que mai s’ha estrenat aquí comercialment. En aquest sentit, va plantejar la pregunta sobre com es genera el cànon cinematogràfic i va afirmar que cal tenir en compte els films de dones i de cinematografia de països que habitualment no es troba als circuits comercials. Isabel Minguillón també va posar l’accent en aquest tema: “En el Docs ens interessa molt tot allò que no podem o no se sap trobar, que no és accessible, però que sempre sigui de qualitat. Es tracta d’aprendre i també de passar-s’ho bé”. 

Enrichetta Cardinale va concretar que el Dart Festival té una programació el més equilibrada possible entre filmografies eurocèntriques i americanes i, per exemple, films de l’hemisferi sud o sobre temes queer i de gènere no binari. Les seccions del Dart no són fixes en cada edició però més o menys inclouen una secció dedicada a documentals sobre grans figures locals i internacionals (enguany Jaume Plensa, Esther Ferrer, Hilma uf Klint o Joseph Beuys), secció de films més independents, curtmetratges, films més experimentals i obres realitzades per artistes visuals que fan documentals com és el cas The White Cube, de l’artista holandès Renzo Martens. 

Malgrat que tant els festivals Dart i DocsBarcelona com el servei educatiu de la Filmoteca de Catalunya, aposten per oferir els seus continguts també on line, les tres ponents van coincidir en què la presencialitat a l’hora de veure cinema és important: “S’ha de potenciar al màxim l’experiència col·lectiva -va dir Júlia Betrian-, per nosaltres és fonamental l’experiència del cinema en la sala, el plaer de veure les pel·lícules amb gent”. Enrichetta Cardinale va apuntar, però, que aquest tipus d’activitats “no són sostenibles si només s’ofereixen on line, i no només pel tema econòmic, sinó perquè l’experiència col·lectiva és necessària”. De tota manera, Isabel Minguillón valora el fet que el visionat on line ajuda a la difusió de les pel·lícules “a nivell familiar”.