Les arts en l’educació: elecció o necessitat. Article d’Àlex Salas.

En aquest article, volem continuar reivindicant la importància que tenen l’educació i les arts en la nostra societat. Per això, seguim amb el recorregut de teories de professors i artistes que han centrat els seus estudis en la relació de les humanitats i la formació. 

Segons Jesús C. Guillén, professor i membre de la càtedra de neuroeducació de la Universitat de Barcelona, les arts són fonamentals per l’educació i en conseqüència pel cervell humà. Per poder aproximar-nos a les seves interessants teories sobre l’educació centrada en l’art, hem seleccionat un article del gener 2015: “Per què el cervell humà necessita art?”. No obstant això, en cas d’interessar-vos les qüestions plantejades a continuació, sàpiguen que també és autor del llibre Neuroeducació a l’aula: de la teoria a la pràctica.

Tornant al seu article “Per què el cervell humà necessita art?”, sembla que des de la més tendra infància l’art és necessari per l’ésser humà per tal de desenvolupar correctament les capacitats d’aprenentatge. 

Però, per quin motiu l’acció artística és tan important pel funcionament del cervell? A través de l’observació i l’estudi de les neuroimatges del cervell d’una persona exercint una activitat artística, s’ha pogut determinar que cada una: el ball o el teatre, la música, la pintura, la literatura, és performada per una zona diferent del cervell. En conseqüència, per a Guillén, és interessant practicar i formar-se en diverses arts perquè l’ampliació de l’activitat cerebral aporta una major coordinació del moviment, una millor gestió de les emocions, fins i tot afavorint el desenvolupament de la imaginació. Com veuen, l’educació en les arts és enormement beneficiosa per qualsevol ésser humà.

La proposta del professor en neuroeducació es que la formació en les arts s’implanti a les escoles i es dugui a terme de manera integrada. És a dir, dins de les assignatures del currículum. Aquesta metodologia sembla ser molt beneficiosa per l’aprenentatge dels alumnes però també pel seu comportament. La memòria és un dels factors de l’aprenentatge més rellevant. En la posada en pràctica de les assignatures combinant-la amb alguna activitat artística ha pogut demostrar-se que és possible millorar la memòria a llarg termini.

Les emocions són un punt clau en relació a la millora del comportament o actitud de l’individu. Participar i cooperar en projectes de naturalesa creativa pot ser enormement beneficiós a l’hora de gestionar i solucionar problemes emocionals. De la mateixa manera que el treball en equip, ajuda a millorar les aptituds comunicatives i cooperatives i a saber resoldre millor els conflictes. Igualment, encara que pot resultar obvi que la pràctica artística millora les aptituds imaginatives, la importància estratègica que té aquest recurs és menys evident. La creativitat permet els estudiants afrontar els problemes de la vida social i íntima d’una manera molt menys estigmatitzada, ja que en l’educació combinada amb les disciplines artístiques són capaços de veure que mai hi ha una sola solució per un problema.

Després, és important que retinguem algunes de les coses que Jesús C. Guillén destaca de les següents disciplines artístiques: la música, les arts visuals, i les arts escèniques. Per començar, tots nosaltres estarem d’acord en que la música millora la nostra sensació de benestar. D’una banda, escoltar música és beneficiós per les emocions i de l’altra, practicar-la és bo per les capacitats cognitives. Per què? Perquè en tocar un instrument s’activen les seccions del cervell referents a l’activitat emotiva però també les relacionades amb la motriu.

El que no vol dir que tocar el piano ens fa més intel·ligents. Guillén defensa que hem de ponderar els beneficis de les pràctiques de les arts en referència no a la quantificació de resultats numérics i acadèmics sinó fixant-nos en els resultats emocionals i socials.

Per part seva, les arts visuals permeten entrenar les capacitats imaginatives i de visualització, que tenen una forta relació amb la memòria, i a més amb la resolució de problemes. Si com a estudiants, no som molt devots de la idea de tocar un instrument, no hi ha cap problema, podem també inscriure’ns a classes de dibuix. Els seus beneficis cognitius i emocionals són molt nombrosos. En la iniciativa d’aprendre una art plàstica, en la seva pràctica es treballa la perseverança, l’expressió, l’observació juntament amb la imaginació, la reflexió al voltant de la justificació d’una obra, l’exploració de noves solucions en base als errors o resultats poc convincents d’una peça, a més d’aprendre a comprendre el món artístic, els museus, les galeries, i els seus artistes.

Enfront de la reducció de les activitats físiques en els sistemes d’ensenyament, ja siguin el ball, el teatre o els esports, Jesús C. Guillén recorda que són beneficioses per a la salut física però també pel coneixement. Per exemple, en el text es planteja que la dansa ens permet treballar la fluïdesa, l’originalitat i la capacitat d’abstracció.

Si ens aturem en els beneficis del teatre, la millora del vocabulari, la transformació de l’abstracció a la concreció, la reflexió i l’aprenentatge a través dels companys, l’autocontrol i l’autoestima en són alguns. En suma, en paraules de Guillén, les arts ens fan “millors alumnes” i “persones més felices”.

Finalment, l’article remarca que la integració d’aquestes tres branques o activitats artístiques és molt positiva per la formació, ja que permet als seus estudiants obtenir una formació transdisciplinar sense allunyar-se dels requisits bàsics de les assignatures curriculars. A més, és important recordar que qualsevol art comporta un component emocional que, a més d’aportar-nos felicitat pot ajudar al desenvolupament de competències socioemocionals que no sols són bàsiques per al desenvolupament personal sinó que, com destacaria Nuccio Ordine, també milloren la salut de les nostres societats.