Les fires d’art especialitzades: ens en parla Vicky Cortina. Article d’Àlex Salas.

Aquest passat mes de febrer els amants de l’art van tenir l’ocasió de viatjar a Madrid per assistir a dues de les fires d’art temàtiques de la Setmana de l’Art de Madrid. Ens referim a la cinquena edició del Saló d’Art Modern i la setena edició de Drawing Room. Tant l’una com l’altra van dur-se a terme en les darreres setmanes de febrer. Després de la pandèmia ambdues fires van poder recuperar les dates tradicionals de les primeres edicions. La fira Drawing Room va obrir les portes el 23 de febrer i va acollir amants de l’art fins al 27 del mateix mes. El Saló d’Art Modern (d’ara endavant SAM) va inaugurar-se el dia 21 de febrer. En aquest article oferirem una explicació breu del que han estat les dues fires. Tindrem l’oportunitat de llegir les declaracions d’una de les galeristes catalanes assistents als esdeveniments. 

Tant el SAM com Drawing Room porten poques edicions en comparació amb les 41a que ha celebrat ARCO enguany. Nogensmenys, no tenen res a envejar a les fires més clàssiques del país. Tots dos esdeveniments s’alcen sobre els seus propis objectius. Com els seus noms indiquen, aquestes dues fires es caracteritzen per recollir obres de pintura moderna i de dibuix. Com ja ho hem dit, són fires temàtiques i es converteixen en les cites ideals per als amants de l’art que busquen una peça en concret.

Pel que fa a de quina manera es determina quines obres s’escullen pel stand d’una galeria en una fira de focus tan concret Vicky Cortina apunta: “En el cas de Drawing Room no hi havia comitè dedicat a l’estudi de les candidatures. És una fira més lliure que treballa amb un curador d’art, l’Àlex Martínez. Llavors, seguint el propòsit principal, que és presentar obra sobre paper o gràfica, es decideixen les peces més adients. Sí que és veritat que sent una fira molt oberta la galeria va ser convidada a portar alguna peça sobre llenç i inclús escultura.” (Vicky Cortina, directora de la Galeria Cortina)

Quant a SAM es tracta exclusivament d’una fira d’art modern espanyola. El que vol dir que durant aquells dies s’agrupen obres compreses aproximadament entre finals de segle XIX, període que s’inaugura amb l’impressionisme seguit de les avantguardes històriques, fins a la primera meitat del segle XX. Entre les galeries que hi participaven, representants de la ciutat Comtal, hi podíem trobar la proposta de Jordi Pascual, Fernando Pinós, Roger Viñuela, Marc Calzada i Carlos Teixidó. 

Una altra de les diferents circumstàncies que caracteritzen aquestes dues fires és la seva celebració en espais cèntrics de la metròpoli. És una qüestió de practicitat, ja que com més galeries i formats ambiciosos de les instal·lacions, més necessari és disposar de grans naus com la de IFEMA. Per exemple, el Monasterio de las Descalzas Real on va celebrar-se la Drawing Room es troba en les immediateses del teatre Reial i l’òpera de Madrid. De la mateixa manera que el Saló d’Art Modern s’allotja a la Fundació Carlos de Amberes al barri de la Castellana. D’aquesta manera els esdeveniments guanyen una visibilitat mediàtica i física. “Era la primera edició de Drawing Room en la que participava la galeria i ha estat una experiència amb un balanç molt positiu. L’indret on va tenir lloc la fira és molt bonic. Les exposicions ocupaven dues de les tres plantes de l’edifici al bell mig del centre de Madrid.” (Vicky Cortina).

Una de les 13 galeries representants a la Drawing Room és la Galeria Cortina. L’aposta internacional de la fira ha permès en altres edicions participació de galeries d’una desena de països. D’aquesta manera, l’especificitat del format artístic pel qual aposta Drawing Room es veu enriquit per les aproximacions de diferents cultures i lectures artístiques. Sota el títol +Masters, l’edició d’enguany buscava posar en el punt de mira el vincle que uneix els mestres de la pintura moderna amb la tècnica del dibuix. Explicitant així els ponts que dialoguen entre els artistes més recents i els seus antecessors i referents. A continuació Vicky Cortina, directora i representant de la Galeria, comparteix amb nosaltres la seva visió de la fira.

“La fira va deixar-nos un bon regust de boca, malgrat d’entrada érem de les poques galeries que presentaven peces artistes consagrats. Drawing Room sol ser una fira que en les anteriors edicions portava galeries que treballen amb creadors i creadores en actiu. Però sempre va bé arriscar-se a trencar els costums i tenir ambició pionera. La galeria Cortina pot estar-ne molt satisfeta. De fet, estem felices de poder participar del 30 de juny al 6 de juliol a la Master Piece de Londres. És una fira molt exclusiva i per això és una notícia de gran importància, ja que sospito que som l’única galeria del territori Espanyol que ha pogut accedir-hi.” La Master Piece de Londres de la que ens parla Vicky Cortina no és una fira de temàtica específica sinó que es tracta d’un esdeveniment de gran reconeixement internacional en el món de l’art. Que té un procés de selecció mitjançant un comitè, de la mateixa manera que ho fan ARCO, TEFAF, o Art Paris.

Com molts esdeveniments claus de l’agenda artística, Drawing Room va haver de modificar les seves dates en aquest període irregular que han estat 2020 i 2021. “Aquests canvis de dates ara ens porten a correr una mica entre una fira i l’altra. Per exemple ara just ens estem preparant per a la fira Almoneda de Madrid. S’encadenen les setmanes en les quals s’ha de desplaçar les obres, tot just tornem de Madrid que tornarem a ser-hi del 19 al 27 de març al recinte d’IFEMA aquesta vegada per la fira d’antiguitats, art i col·leccionisme.” (Vicky Cortina).

L’especificitat del format al qual es dediquen aquestes fires poden, a vegades, problematitzar quina és la definició d’un gènere. Per aquest motiu, en aquesta ocasió oferim la nostra manera de comprendre el que s’entén com “dibuix”. En aquest gènere ens descobrim a cavall entre el moment fugitiu, esbossat i capturat en un tros de paper i al mateix temps una peça com a fi en si mateixa. A més no hem d’oblidar que es tracta d’una tècnica de materials humils, però nobles i antics, recurrents al llarg de gran part de la història de l’art. Però tal com ens apunta Cortina, la clau està en el suport: el paper.

Demostrant el seu rol de pionera en el mercat de l’art espanyol, Vicky Cortina explica que l’obra sobre paper està començant a ser més valorada en el territori Castellà. “A més, el format d’obres sobre paper presenten una gran versatilitat de cara als col·leccionistes. És un art de gran importància que varia molt el seu pressupost. Hi ha obres importantíssimes, com poden ser les de Calder o Fontana, i d’altres que poden ser més assequibles per començar una col·lecció d’art. Personalment, crec que l’obra gràfica o el dibuix són un inici meravellós i íntim per una persona que comença amb l’adquisició d’obres artístiques“.

Lluny de ser un format menysvalorat, el dibuix ha de ser tractat amb l’estima artística que a qualsevol peça. “Com a amant de l’art valoro de la mateixa manera el paper que l’oli. És ben bé el que hom veu quan participa en esdeveniments a l’estranger, fora l’art sobre paper té el mateix renom que els altres suports clàssics com poden ser el llenç o l’escultura.” (Vicky Cortina) Per aquest motiu, les fires específiques com Drawing Room són una ocasió per reivindicar la valia i bellesa de disciplines artístiques concretes..