Art, Galeries

LUMÍNIC. Parlem amb Marc Vidal de la festa de la fotografia. Article d’Àlex Salas

9 de juny de 2022

De l’11 de juny al 17 de juliol la Vila de Sant Cugat allotja el Festival Lumínic. La fotografia d’autor té cita en tots els racons i centres culturals de la ciutat Catalana per tercera edició. Iniciativa codirigida per tres amants de la fotografia, Amanda Bernal, Bernat Millet i Marc Vidal, Lumínic es vol un festival que acosti la fotografia a la quotidianitat. Per aquest motiu, les exposicions són al carrer i algunes activitats d’accés lliure. 

Per l’obertura d’aquesta festa de la Fotografia, entre els clàssics de les edicions anteriors, a més de la inauguració amb la visita guiada que tindrà lloc al Museu del Monestir de Sant Cugat el propvinent 11 de juny a les 12h. El mateix dia a les 17:30 hi haurà la taula rodona sobre el procés creatiu amb els artistes que participen en el conjunt del festival (Camila Oliveira, Daniela Pafundi, José Luís Carrillo i Ludwig Nikulski).

Però el llistat d’artistes és extens. A Sant Cugat els mesos de juny i juliol hi podrem trobar exposicions de Laura Wilson, José Luís Carrillo, Ludwig Nikulski, Daniela Pafundi, JM Ramírez-Suassi, Bigas Luna, Camila Olivera, Verónica Losantos, a més d’organitzacions com Ruido Foto, l’Arxiu Nacional de Catalunya, o les Escoles de disseny i fotografia així com, la facultat de belles arts de la Universitat de Barcelona.

L’edició del 2021 va focalitzar-se en la línia fina entre el món oníric i el real, la física quàntica. Des de la primera edició el 2019, Lumínic escull fer de la fotografia contemporània la reina dels carrers de Sant Cugat, conglomerant un munt d’apassionats, professionals, i activitats específiques per donar pes a una de les formes d’art més accessibles de l’actualitat. 

Parlem amb un dels seus codirectors, Marc Vidal sobre l’edició d’aquest any. 

La temàtica del festival, encaixada dins de la denominació ben amplia del “(no)límits”: “remet precisament a la intenció generalista que sempre ha tingut el festival. Per tal de no encotillar ni excloure cap conceptualització de la fotografia del festival. El que hem buscat sempre des de Lumínic és donar importància a la interpretació de l’artista. De fet, el festival es construeix a través de la selecció dels artistes participants en cada edició. Per això aquesta fa homenatge a la dissolució però també a la presència de certes limitacions: les mentals, el gènere, les condicions socials, i podríem seguir. A més, avui en dia, desprès de la pandèmia, en la realitat digital que està engendrant-se resultava difícil limitar-se a una fotografia social o una que fos artística en essència. Volíem construir un festival fet de totes les interpretacions de la fotografia, buscant-ne un equilibri.”

Si haguessis d’escollir un artista:

“Laura Willson, pel que representa ella com a professional. A la dècada dels setanta va ser assistent del Richard Avedon quan ell construïa “in the American West” i d’aquí va néixer el projecte que presenta a Lumínic “Avedon at work”. Fa anys que se’n parla i és una fotògrafa admirable, malauradament no pot atendre cap dels esdeveniments que comprèn Lumínic.”

Una exposició predilecta:

“Per dir-te’n una, perquè idealment no me’n voldria perdre cap, hi haurà al Centre d’art Maristany una exposició d’un col·lectiu d’artistes originàries d’Argentina, l’exposició l’ha comissariada la Daniela Pafundi. Però n’hi ha moltes altres com ara la convocatòria que ha obert el festival enguany. El resultat ha estat la participació de Verònica Los Santos i Deu Accèssits més de la galeria Erai. També, recomanaria l’exposició de Bigas Luna, ella és cineasta, però recentment s’està valorant la seva feina fotogràfica. A més, l’edició d’aquest any està plena de col·laboracions. Per nosaltres és especial també el concurs organitzat amb ART FOTO BCN. El guanyador d’enguany és Ludvik Nikulski i és un artista amb molta intuïció.”

De la mateixa manera que l’edició anterior va organitzar-se una exposició al MNAC, quina és l’activitat perifèrica que funcionarà com a ham, o ressò del festival de fotografia situat a Sant Cugat? 

“Aquest any hem volgut orientar la idea des d’una perspectiva diferent. No organitzem cap activitat sinó que hem proposat a l’associació de Galeries d’Art de Catalunya que col·labori amb nosaltres. I moltes de les galeries s’han animat fent una exposició específicament de fotografia durant el temps que Lumínic està present a la ciutat. El resultat ha estat un circuit de galeries de ciutats diferents: A34, Anquin’s Galeria d’Art, Espai Artur Ramon, Espai Cavallers, Espronceda Institut of Art & Culture, La Galeria, Lorena Ruiz de Vila Contemporary Art, Pigment Gallery, Rubén Torres Art Gallery, Sala Rusiñol, i Villa del Arte. Ho entenem una mica com activitats satèl·lit que ens permeten condensar l’interès en aquesta tècnica artística durant el principi de l’estiu. 

Voldria que em parlessis una mica més de l’editorial que porta el nom del festival:

“La idea de l’editorial la va tenir la culpa la limitació del temps i espai que representava que Lumínic es limités a ser un festival de fotografia. Les altres persones que dirigeixen el projecte juntament amb mi, que com bé saps també són unes apassionades d’aquesta modalitat artística ens vam engrescar en crear una plataforma de fotografia que estigués operativa tot l’any. D’aquí la faceta de galeria en línia i també la de l’editorial. 

De fet, aquest any dos projectes de fotollibre són “Los hijos del ciervo” de José Luís Carrillo, que tracta la cultura celta del nord de la península. I també la col·laboració amb Setba i la Marta Fàbregas que consistia en fer tallers de fotografia en centres penitenciaris. El llibre que edita Lumínic són retrats de dones que pateixen violència de gènere. En el programa del festival s’hi han inclòs les presentacions del fotollibre.” 

A través dels tallers, han pensat a donar forma al fenomen editorial que comença a acompanyar el festival? 

“No hi hem pensat d’una manera teleològica però sí que tenim molt present de la importància que té el fenomen fotollibre i que pot aglutinar l’interès del públic. Al cap i a la fi, el que busquem amb Lumínic és acostar la cultura al públic i el públic a la nostra passió per la fotografia.”