Antoni Cumella. Ceràmica i arquitectura: la textura de l’espai

Antoni Cumella és un dels grans mestres de la ceràmica moderna europea. Nascut a Granollers l’any 1913, cap a mitjan segle XX va desenvolupar un llenguatge propi que li va permetre forjar una trajectòria sòlida i reconeguda internacionalment. La seva ceràmica ressona amb l’herència de Llorens Artigas i amb l’esperit de la ceràmica oriental. En l’equilibri meditatiu entre superfície i interior, entre gest i contenció, cada peça esdevé la praxi d’una teoria viva del volum i s’expressa en l’excel·lència dels esmalts, tots diferents, extraordinàriament bells i cuidats. El seu reconeixement internacional es va consolidar a partir de la IX Triennale de Milà (1951), on va rebre la Medalla d’Or. Qualificat com artista pur per La Gazette de Lausanne (1957), Cumella va participar en exposicions arreu d’Europa al costat d’artistes com Miró, Picasso i Chagall, consolidant-se com a referent d’una ceràmica intel·ligent i emotiva, convertida en art.Paral·lelament, la seva obra creixia des d’un segon gran vessant creatiu en vinculació amb l’arquitectura contemporània. A partir dels anys cinquanta Antoni Cumella va començar a treballar amb projectes de murals, plaques i escultures ceràmiques que transformaven els espais interiors, incorporant una nova expressivitat de textures i estructures orgàniques de corbes i contracorbes que, sense imitar la natura, s’emmirallen tant amb les morfologies de Gaudí com en la plàstica harmònica d’autors contemporanis com Moises Villèlia.L’amistat amb Alberto Sartoris, Xavier Busquets i els membres del Grup R, i amb el grup madrileny El Paso en tant que representants de les noves corrents matèriques de l’informalisme, el va involucrar plenament en el camp de l’arquitectura. Amb ells, compartia la convicció que l’art i l’arquitectura no eren disciplines separades, sinó parts d’un mateix organisme vital en el qual la ceràmica podia esdevenir epidermis expressiva, com una pell i una matèria pensada per al contacte humà. Gaudí i Jujol, mestre aquest últim del mateix Cumella durant els anys de formació a l’Escola del Treball, ja havien demostrat les grans possibilitats que la ceràmica podia oferir a l’arquitectura quant a expressivitat, color i vida. En diàleg amb la pedra i el formigó, la ceràmica deixava de ser un ornament, un objecte independent i es convertia en arquitectura, en obra que forma part d’un tot integrat en la vida quotidiana. Entre les seves obres més destacades podríem citar el mural Hommage to Gaudí, realitzat el 1964 per al pavelló espanyol que l’arquitecte Javier Carvajal havia projectat per la Fira Mundial de Nova York. Cumella va començar a treballar intensament per Alemanya i Suïssa, si bé també va crear nombrosos murals i superfícies ceràmiques per a edificis públics i privats a Catalunya i Espanya, com el mural de la Casa Jansen (1958) i el de la Facultat de Dret de Barcelona (1959), el segon en col·laboració amb Subirachs, el del Beethovenhalle de Bonn (1961), el de la Sociedad Babcock & Wilcox (1962) de Bilbao, la gran intervenció a l’edifici de l’empresa Sandoz (1972) de Barcelona, el vestíbul del Banco Industrial del Mediterráneo de Barcelona (1973) o el pati d’escultures de la Caixa de Catalunya de Granollers (1974). A més, cal no oblidar també altres tipologies en les quals va treballar, des d’escultures orgàniques exemptes, a peces de paret a manera de plaques i volums autònoms adherits a murs, i a la producció de ceràmica monumental de caràcter més industrial, implicant-se de ple i de manera estreta amb projectes com els de Xavier Busquets tot obrint un camí en el qual encara avui excel·leixen mundialment els tallers de les noves generacions de la família Cumella. Les formes plenes de color d’Antoni Cumella, sorgides del torn i del forn, i també aquelles obertes al diàleg ple amb l’arquitectura, anticipen nocions actuals com la sostenibilitat, la interdependència dels materials i la fusió entre art, disseny i entorn. Cumella ens parla, avui, d’una ètica de l’ofici que entén la creació com un acte de responsabilitat amb la matèria i amb la memòria; un acte que confia en la humanitat, en la mirada humana, i sobretot en el tacte, en la vida i el batec. Vist així, la seva obra continua sent tant clàssica com moderna i vibrant, perquè no proposa cap estil sinó que és, per sobre de tot, el fruit d’una actitud: la d’escoltar la matèria com a interlocutora viva. L’any 2012, vint-i-set anys després de la seva mort, el pavelló central de la Documenta 13 de Kassel va incloure tres ceràmiques de Cumella per evocar els inicis de la que es considera la mostra d’art contemporani més destacada del món. I és que Cumella és encara avui un artista radicalment contemporani, perquè la seva ceràmica de formes escultòriques, ens interpel·la en tant que conté preguntes sobre la vida, sobre el temps, sobre la fragilitat d’allò que ens sosté; preguntes que continuen ressonant amb la mateixa intensitat en aquest temps present, digital, tan líquid i tan fràgil.

Més Informació

Dates: del 29 de gener al 31 de març de 2026
Lloc: Bailén 19, 08010 Barcelona
Horari: Dilluns a divendres de 10 h a 14 h i de 16:30 h a 20 h
Telèfon: (+34) 93 302 59 70
Email: art@arturramon.com
Pàgina web: arturramon.com