Art Madrid 2023

ART AFRICÀ: VIST DES DE LES AFORES
El teixit en què es produeixen les pràctiques artístiques contemporànies és un temps i un lloc frenètics, una cosa així com una entropia en constant expansió. Tanmateix, en aquest “desordre”, s’aprecien intencions valuoses per als qui consumeixin la recerca del polifacètic i no circumscrit a un espai finit com és el geogràfic.

Pel poeta senegalès Léopold Sedar Senghor, la negritud és un terme que conté una dualitat de significants objectius i subjectius; és la conjunció de valors de la civilització del món negre i és també la manera com cada negre o col·lectivitat negra viu els valors de la seva civilització. La responsabilitat amb què aquest bé intangible es pot construir des de plataformes estètiques i artisticovisuals podria localitzar-se, per exemple, a la ciutat de Sitges, fora d’Àfrica. Però respectant l’essència dels valors que han transcendit d’una generació a una altra, a la recerca de narratives i exercicis que reivindiquen l’alteritat. Trencant amb els esquemes que un tipus de primitivisme exòtic ha rondat durant segles la feina d’artistes africans o d’ascendència africana.

Out of Africa (OOA), fundada l’any 2011, és una de les galeries que participa a la 18a edició d’Art Madrid. Amb una àmplia nòmina i un recorregut permanent per la representació i promoció d’artistes africans i d’ascendència africana, proposa un apropament als treballs de quatre dels seus creadors: Megan Gabrielle Harris, Mèdéric Turay, Rémy Samuz i Oliver Okolo. Mantenint el seu desig per defensar la producció de l’art africà contemporani, Out of África ofereix una plataforma expositiva perquè artistes emergents i consagrats puguin enunciar les seves narratives, valors i experiències respectives a través de les seves propostes creatives. Ofereix suport i visibilitat a l’exploració, el creixement i la professionalització de pràctiques decolonials en els discursos curatorials.

La proposta expositiva que aplega els treballs d’aquests quatre artistes proposa diversos corrents i manifestacions, entre les quals ressalten el retrat, la figuració, l’escultura i l’expressionisme abstracte. Cadascun segueix una línia de treball personal en què exploren mitjans, temàtiques i narratives que conviden al debat sobre la identitat, l’exploració de la individualitat i l’evocació dels sentits; propostes que graviten al voltant d’un tipus d’emoció reveladora que es desmarca de l’hegemonia del que és conscient i quotidià.

Megan Gabrielle Harris
Megan Gabrielle Harris, (Sacramento, Estats Units, 1990), és una creadora d’ascendència nigeriana que treballa entre Califòrnia, Nova York i Ciutat del Cap. A les seves obres, la presència de la figura femenina constitueix el tema central. I els seus paisatges en acrílic sobre llenç, reprodueixen tota vegada la figura femenina, lliure, empoderada i segura del seu lloc a l’equació de la contemporaneïtat. El tractament a la psicologia de les altres i d’ella mateixa, l’abordatge dels altres cossos i el seu propi, s’allunyen dels convencionalismes amb què històricament s’ha identificat la dona negra. La veu d’autoreconeixement impregna els seus retrats i els autoretrats d’una força alliberadora; i és que la pintura de Megan Gabrielle Harris és un vehicle social per generar consciència present sobre com s’ha representat el subjecte femení africà durant segles. La seva investigació intenta trencar amb els codis d’associació que col·loquen la dona negra africana dins d’una visió constreta i poc respectuosa, vinculades a un rol imposat per la societat patriarcal, que subjuga i explota els cossos físics i degenera el jo espiritual.
L’artista col·loca llavors la dona al centre d’unes composicions paisatgístiques, amb colors terrosos que es dilueixen en un segon pla i que impregnen encara més força visual la seva presència. Com si es tractés d’una columna vertebral, les retratades apareixen amb la seva cabellera imponent al punt de fugida de la composició: Segurs, desafiadors, receptives i contemplatives… Aconsegueix així recrear escenaris d’individualitat en espais exteriors, d’esquena a l’espectador i fins i tot remenant algun retrat convencional, d’aquells que es fan tan comuns dins la història de l’art occidental però que senzillament, en el passat, ella no hauria pogut ni imaginar. L’obra de Harris pondera la llibertat d’expressió que en algunes parts del món ha aconseguit la dona i que, en d’altres, és encara una lluita per lliurar.

Médéric Turay
Médéric Turay, (Abidjan, Costa d’Ivori, 1979), viu i treballa actualment a Marràqueix, Marroc. És un artista multidisciplinari amb una obra que s’inspira en la figuració abstracte-geomètrica, barreja d’aquesta cosmogonia que arrela l’artista al seu ancestral passat. Turay té un ampli reservori de sabers, fruit de les seves experiències a diverses parts del món. La seva formació, deutora de la música hip-hop, la novel·la gràfica i els seus viatges incessants pels Estats Units i l’Àfrica. Aquests sabers provoquen a la feina una connexió experiencial, quan l’espectador es troba davant les seves entitats pictòriques, de vegades figuratives, d’altres abstractes i sempre impregnades d’una visualitat complexa i un fort matís espiritual. L’artista conserva i cultiva les arrels a través de la utilització de màscares i símbols ancestrals, pròpies d’Akan, a l’Àfrica occidental, poble del qual ve aquesta herència que connecta amb les forces vitals que impulsen l’ésser humà.
És així, com, en un intent per apartar-se d’estereotips racials, socials, geogràfics i polítics, funda un tipus de pintura expandida, performàtica, en què s’equilibren les forces intrínseques de la creu i l’espiral, símbols recurrents a la seva pràctica. Estabilitat i dinamisme, rectitud i fertilitat converteixen els seus personatges en missatgers d’una cosmogonia en què conviuen passat, present i futur. Allò complementari i diferent posen sobre la taula una veritat heretada; un univers visual on restableix l’equilibri per conduir-nos cap a la meditació. Médéric Turay plasma a la seva pintura l’íntima connexió de l’ésser humà amb la terra, la vida, els ancestres, la família i la societat. La seva pintura és necessitat i urgència; tradició i noves maneres d’aprehendre el llegat del passat.

Rémy Samuz
Rémy Samuz, (Cotonú, Benín, 1982), viu i treballa actualment a la seva ciutat natal. Les seves escultures compleixen el desig de molts artistes d’humanitzar amb un buf de vida les creacions inertes. La força visual que acompanya els seus teixits en metall va començar, quan només un nen es dedicava a modelar miniatures de personatges que, en aquell moment, resultaven tot un misteri per als qui l’envoltaven. La seva formació artística, acompanyada de l’especialització en metal·lúrgia, ha propiciat que aquest artista domini gairebé a la perfecció la tècnica de teixit de fil en ferro. La rigidesa del metall no li impedeix divertir-se en la conceptualització d’escultures que aborden nocions vastes sobre la família, la llibertat, la identitat, la felicitat i l’amor.

Oliver Okolo
Oliver Okolo, (Suleja, Nigèria, 1992), viu i treballa a Abuja, Nigèria. De formació autodidacta, és un jove artista que ha trobat a la representació de la figura humana el camí per desenvolupar els seus universos creatius. El vel amb què solen solapar-se conflictes i problemàtiques socials, construeixen la narrativa que després l’artista bolca a les cares dels seus protagonistes. Calma aparent, desenfat, indiferència i alguns vestigis d’alienació, són idees que poden confondre l’espectador en aquesta crítica fina i intel·ligent que l’artista relata en els seus homes i dones, plàcidment ubicats en escenaris en calma. L’absència del caos, l’amor a l’aire, el cel verd, la guitarra groga, el taronja o el blau, són claus semàntiques per activar la presència de tensió a les cares de les figures que provoquen l’espectador. L’aparent senzillesa del retrat -aconseguida amb soltesa i realisme- sosté la força expressiva que Okolo treballa tant amb la versatilitat del carbonet, com amb les textures del pinzell. La cerca de la perfecció tecnicista és una de les obsessions d’un artista que aposta per utilitzar els seus referents en un tipus d’obra que dialoga amb l’alteritat. Proposant una lectura actualitzada de l’heretat actualment contemporània, i que s’inscriu en un temps dilatat i no en un territori inamovible.

Quatre artistes africans i d’ascendència africana arriben a Art Madrid en aquesta edició, amb una intrèpida proposta expositiva que irromp a l’escenari de la producció nacional. per construir un relat sobre la identitat, la fundació del que és emergent i la urgència d’una mirada desprejudiciada cap a la producció artística africana. La qualitat estètica i formal fan que no passem per alt la seva presència al recinte expositiu. Cadascú d’aquests artífexs és amo d’una raó històrica que ens recorda que, des de fora, també podem apreciar la veritat dels altres.

https://www.art-madrid.com/es/post/arte-africano-visto-desde-las-afueras

Més Informació

Dates: 22 – 26 de febrer, 2023
Telèfon: (+34) 618 35 63 51
eMail: sorella@ooagallery.com
Adreça web: www.ooagallery.com