‘ECCE UOMO’, exposició col·lectiva

ECCE UOMO – EXPOSICIÓ COL·LECTIVA

Artistes seleccionats:
Abel Beyene, Michael Ebuka, Angèle Etoundi Essamba, Modou Gueye, Okoye Chukwuemeka John, Opeyemi Matthew Olukotun, Oliver Okolo, Rewa, Emeka Udemba, Moses Zibor

En el vibrant context de Sitges—des de fa temps reconegut com un enclavament de llibertat artística i de visibilitat LGBTQ+—ECCE UOMO es presenta com una exposició col·lectiva oportuna i profundament ressonant. Inaugurada en el marc del Mes de l’Orgull i amb el seu punt culminant al voltant de les celebracions del Pride del 14 de juny, la mostra proposa una reflexió estratificada sobre la masculinitat: no com una identitat fixa, sinó com una experiència viscuda, encarnada i en contínua redefinició.

En reunir deu artistes de diverses geografies i tradicions culturals, OOA Gallery reafirma el seu compromís amb la difusió de veus africanes, afroamericanes i afrollatinoamericanes. Cada artista hi aporta dues obres, teixint una narrativa col·lectiva que defuig les definicions monolítiques de la masculinitat. En lloc d’això, ECCE UOMO—“Heus aquí l’home”—ens convida a trobar-nos amb els homes en la seva multiplicitat: vulnerables i forts, introspectius i comunitaris, tendres i desafiants.

Al cor de l’exposició hi batega una afirmació silenciosa però poderosa: el dret a existir, a sentir i a ser plenament vistos. No es tracta d’una masculinitat representada per obtenir aprovació, sinó d’una masculinitat recuperada—íntima, conscient de si mateixa i decididament present.

A The Brotherhood Trust (2025), Abel Beyene concep la connexió com a refugi i responsabilitat alhora. Les seves figures, unides per un pacte tàcit, evoquen la fràgil arquitectura de la confiança entre homes—especialment en societats on l’obertura emocional sovint és reprimida. La germanor no apareix aquí com un fet donat, sinó com una construcció acurada i fermament protegida.

De manera similar, Michael Ebuka, a Brothers Bond (2023), explora els fils invisibles que uneixen els homes entre si. La seva composició suggereix alhora proximitat i tensió, reflectint la complexitat de les relacions masculines, modelades per l’expectativa, la lleialtat i el silenci.

La noció de vulnerabilitat emergeix amb especial claredat a I’m Just a Boy (2024), d’Okoye Chukwuemeka John. El mateix títol subverteix la insistència cultural en una fortalesa prematura, oferint en canvi un record colpidor de la fragilitat que subjau a les identitats construïdes. L’obra apunta cap a una infantesa sovint enterrada sota l’edat adulta—un espai de sensibilitat tan essencial com sovint invisibilitzat.

Una perspectiva diferent, però igualment suggeridora, es manifesta a Warming Up (2024), d’Opeyemi Matthew Olukotun, on el cos masculí es presenta en un moment de preparació més que no pas d’exhibició. L’acte d’“escalfar” adquireix aquí un caràcter metafòric: un llindar entre el jo privat i l’expectativa pública, entre la quietud i l’acció.

A The Absence of Chaos (2022), Oliver Okolo proposa una masculinitat contemplativa, arrelada en l’equilibri i la introspecció. L’obra s’allunya del soroll exterior per oferir un espai meditatiu on la identitat pot negociar-se en silenci. Aquesta quietud contrasta, alhora que complementa, la vitalitat expressiva present en altres peces de l’exposició.

La dimensió poètica de la presència s’articula amb més profunditat a Iguzo Elu I (Standing Tall) (2025), de Rewa. Aquí, la verticalitat no és només física, sinó simbòlica: una afirmació de dignitat, resiliència i orgull. La figura no s’erigeix només en desafiament, sinó en afirmació d’ella mateixa, de la seva història i de la seva visibilitat.

A Flower Man (2025), Moses Zibor introdueix un subtil joc entre masculinitat i suavitat. Els elements florals, tradicionalment associats a allò delicat o femení, són aquí reapropiats dins la forma masculina, dissolent dicotomies i ampliant el llenguatge visual de la identitat. El resultat és un retrat de la masculinitat que acull la bellesa sense restriccions.

Des d’un registre més arxivístic i històric, Emeka Udemba, a Series As We Are Nr. 3 (2021), interroga la mateixa noció de representació. A través d’imatges i textos superposats, reflexiona sobre com els homes—particularment els homes negres—han estat vistos, categorizats i recordats. La seva obra convida a qüestionar narratives heretades i a reconsiderar la política de la visibilitat.

Finalment, Angèle Etoundi Essamba, a Noir #40 (2001), aporta un contrapunt essencial dins de l’exposició. Tot i que la seva pràctica ha centrat històricament el cos femení negre, la seva inclusió aquí amplia el diàleg, situant la masculinitat dins d’un continu més ampli d’identitat i mirada. La seva obra reformula subtilment la manera com els cossos negres són percebuts i dignificats, enriquint l’abast conceptual de la mostra.

En conjunt, aquestes obres conformen una constel·lació de perspectives que qüestionen, complexifiquen i celebren què significa ser home avui.

ECCE UOMO no pretén definir la masculinitat; més aviat, obre un espai on aquesta pot ser interrogada, expandida i reapropiada.
En l’esperit de Sitges—on la visibilitat és tant celebració com resistència—aquesta exposició esdevé una invitació: a mirar de nou, a sentir amb més profunditat i a reconèixer la masculinitat no com una limitació, sinó com un camp de possibilitats.

Contemplar l’home, doncs, no implica fixar-lo, sinó ser testimonis del seu esdevenir.

Més Informació

Dates: 6 de juny – 19 de juliol, 2026
Adreça: Carrer Nou 1, 08870 Sitges, Barcelona
Horari: Dilluns-Divendres 11h-14h 18h-20:30h Dissabte 11h-14h 18h-21h Diumenge 11h-14h 17h-20:30h
Telèfon: (+34) 618 35 63 51
eMail: sorella@ooagallery.com
Adreça web: www.ooagallery.com