Real & Surreal, de Opeyemi Matthew Olukotun i Moses Zibor

OPEYEMI MATTHEW OLUKOTUN
Tot navegant distretament per Instagram, un dia la meva mirada va ser immediatament atreta per un retrat pintat per un artista desconegut, el qual semblava tan evidentment real i present que, malgrat les limitacions de la pantalla de l’smartphone, va quedar fixat en el meu record. Més tard, vaig descobrir que l’autor era Opeyemi Matthew Olukotun, un pintor nigerià jove i talentós. Des de llavors, he vist altres dels retrats que ha pintat i, en particular, aquells que són objecte d’aquesta exposició. Si bé mai no s’assemblen, sens dubte tots en formen part d’una mateixa totalitat que identifiquem visualment gràcies a unes característiques determinades, la suma de les quals és allò que anomenem estil. Aquestes obres, pintades generalment en acrílic sobre teles de grans dimensions—sovint de més d’1 metre x 1 metre i més aviat quadrades—, destaquen el rostre i només el rostre dels models, el qual ocupa bona part de la superfície i, fins i tot, a vegades sobrepassa els límits del quadre. Aquests retrats formen part dels treballs “paradoxals” d’Olukotun que, tot i donar la impressió d’un realisme perfecte, prenen prestats els artificis i les falses semblances de tècniques que permeten aconseguir un resultat més evocador que real. Perquè si anem més enllà de la primera percepció visual, ràpidament ens adonem que el pintor juga molt hàbilment amb matisos i transparències, amb sòlids i buits, amb recordatoris de color, amb línies borroses o, per contra, amb traços ben clars. En definitiva, un conjunt de processos força notables que permeten a Olukotun obtenir els resultats que desitja. Doncs, més enllà de la simple representació d’individus que no sabem si són reals o anònims, retraten per damunt de tot l’essència d’aquestes persones que l’artista pretén pintar. Els títols de les obres, que sovint constitueixen una sèrie, ho confirma clarament: State of mind, Thinking o Feeling. El mateix Opeyemi Olukotun ho diu: “Les meves obres celebren els humans, les seves expressions facials sorprenents, els seus gestos corporals, l’entusiasme pel seu treball, les seves activitats, la seva manera de comportar-se i les seves passions.” Amb aquests retrats que succeeixen altres sèries anteriors —com ara “Okada”, “Night” i “Market”—, el pintor demostra el seu gran domini tècnic. I no ens sorprèn que es declari un apassionat i veritable mestre del dibuix. Només un dibuixant experimentat pot tenir aquest domini formal de les formes i les expressions. L’artista diu que li fascina l’anatomia humana i li apassiona dibuixar-ne els diferents aspectes: els moviments, les expressions facials, les proporcions… La seva paleta de colors és harmònica i força unificada, tot i que no deixa de provocar “ruptures” amb taques i línies que creen un contrast visual que, segons explica, pretenen suscitar diàlegs i connexions al seu voltant. Tots els seus personatges es cobreixen el cap —amb pentinats, boines militars, mocadors o barrets de palla— sense cap explicació particular. Més que res, és el seu desig d’entendre l’estat d’ànim i la condició psicològica del subjecte el que demostra la seva originalitat i sobretot la seva força. El pintor ens diu: “M’asseguro que els rostres que pinto representin les persones que pretenc pintar. Quan pinto la cara d’un soldat, per exemple, hauria de semblar la cara d’un soldat, no la d’un pagès. M’asseguro de prestar atenció a allò que fa que les cares humanes siguin diferents segons les seves experiències vitals.“ Aquestes experiències vitals es poden llegir no només a les mirades, sinó també a la fisonomia, la representació de la pell i les seves tensions, la il·luminació o la vibració que la recorre. L’artista afirma que aquest treball, aquest joc de colors, permet “qüestionar la percepció, la perspectiva i els supòsits”. Ens sorprèn la voluntat de relatar la història de la vida de cadascun dels seus subjectes perquè podem llegir-ho tot: orgull, avorriment, emoció, por… Igualment, domina una forma de malenconia, que no sabem si pertany al creador o als seus personatges ni, en aquest darrer cas, per què els tria… Els espectadors voldríem desafiar l’artista per demanar-li que representés aquesta o aquella expressió de l’ànima i no en tinc cap dubte que Olukotun és prou capaç de fer-ho. En qualsevol cas, la seva evolució cap al retrat ha estat benvinguda pels seus seguidors i crítics, i els entenem sense dificultat. Opeyemi Olukotun va néixer a Ipetu Ijesha, a l’estat d’Osun (Nigèria), l’any 1989. Només té 33 anys! Es va graduar a la Ladoke Akintola University of Technology d’Ogbomoso, a l’estat d’Oyo (Nigèria), on es va llicenciar en Belles Arts i Arts Aplicades el 2012, i després va començar la seva trajectòria com a professor d’art creatiu en una escola secundària superior. El 2016, després d’uns anys de dedicació a la docència, va optar per deixar aquesta carrera administrativa i viure a temps complet de la seva pròpia creació artística. Ha participat en diverses exposicions col·lectives i concursos a Nigèria, però aquesta exposició és la seva primera mostra individual fora del seu país. Sens dubte, Olukotun té les qualitats necessàries i l’esperit per trobar-se entre aquells que comptaran en l’àmbit de l’art contemporani durant els propers anys.

MOSES ZIBOR Nascut i criat a Lagos (Nigèria) i establert a Almati (Kazakhstan), Moses Zibor és tan enigmàtic i místic com les figures i els temes que representa en els seus retrats hipersurrealistes. L’artista relata que, abans de néixer, segons una història que li va explicar la seva mare, una anciana coneguda per la seva habilitat profètica li va dir a ella que donaria a llum un “nen especial amb moltes mans” que tindria el do d’inspirar i animar els altres a somiar i a perseguir els seus propòsits. Fidel al decret inquietant d’aquella vella dama, les obres d’un altre món de Moses encisen els espectadors amb els seus elements sobrenaturals i ens conviden a veure més enllà del món natural i físic, i a endinsar-nos en els regnes d’allò invisible i desconegut. Tot i que l’artista va excel·lir en l’àmbit de les arts visuals durant la infància i l’adolescència, i que després va encapçalar la seva classe a l’acreditat Yaba College of Technology, que compta amb un dels departaments d’art més importants de Nigèria, ell va ser el primer a reconèixer el seu talent innat per a l’art amb 7 anys, tot coincidint amb els primers records dels somnis hipersurrealistes que tenia i que encara continua experimentant fins al dia d’avui. La naturalesa aclaparadora i profunda d’aquests somnis, producte d’una imaginació hiperactiva que ha transcendit i ha perdurat més enllà de la infància, és evident en els motius relacionats amb l’aigua recurrents a les pintures de l’artista. En diverses de les seves obres, com a Dream Infinity, les seves figures es troben submergides i suspeses a l’aigua, envoltades de criatures i motius aquàtics, com ara fonts i peixos. Aquesta és una clara al·lusió a la naturalesa etèria dels seus somnis, en els quals l’home pot sobreviure i créixer sota l’aigua, però també fa referència als elements místics africans del seu treball, que parlen de contes populars i faules com Mami Wata i del món dels esperits de l’aigua i les sirenes negres. En altres obres, l’artista transmet una crida universal i de caràcter més humanista que insta a perseguir els somnis i les ambicions. Un altre motiu recurrent a les seves pintures és el de les pilotes de futbol, com també els hexàgons al fons de les seves obres, que recorden igualment els estampats clàssics dels balons de futbol que l’artista va conèixer als anys vuitanta i noranta. En obres com Immigrants in the USSR, Only the wise i A man and his books, les referències al món del futbol parlen directament de l’amor personal de l’artista i de la cerca d’aquest esport com a professió, i també dels temps passats, una passió que el va fer deixar Nigèria per primera vegada per marxar al Kazakhstan, on ara perfecciona el seu art. L’acte de deixar Nigèria cap a pastures més verdes per assolir els somnis propis es coneix com a “Jakpa” en la llengua ioruba, i es tradueix lliurement com “córrer durament”. En el cas de l’artista, la seva marxa de Nigèria cap a un país, una cultura i un estil de vida desconeguts, a través del vehicle del futbol, li va deixar un impacte indeleble, que ens recorda constantment a través de motius futbolístics a la seva obra. En paraules de l’artista, en un món de caos, confusió i conformisme, ell vol que els espectadors dels seus treballs somiïn i s’inspirin per viure una vida fora del que és habitual i ordinari, sense acceptar-ne l’statu quo. En la seva recerca pròpia per entendre’s millor a si mateix i també el món en què viu i, certament, el món en el qual no hi vol existir, segueix l’exemple de mestres moderns com ara Frida Kahlo i Salvador Dalí. Com a homenatge a Frida Kahlo, les obres de Moses inclouen autoretrats d’ell mateix com a motiu d’inspiració i com a subjecte al qual intenta conèixer millor, en un món d’incertesa i de pèrdua d’un mateix. Convida els espectadors a veure’s reflectits a les seves obres i a intentar esbrinar qui són i qui haurien de ser realment. Més significativament, després d’un parèntesi de set anys de la seva pintura, en acabar la seva etapa breu com a futbolista, l’artista va gravitar cap a la llibertat i la naturalesa fascinadora de l’obra surrealista de Salvador Dalí, que va reactivar el seu amor primerenc per l’art i va culminar amb la pràctica i l’estil actual que, des d’aleshores, ha adoptat i amb el qual ha destacat fins a l’actualitat. Encisadores, fascinadores i místiques en la composició, la paleta de colors i l’estil, les obres de Moses Zibor són estèticament complexes i tècnicament potents, i retraten un artista que no només ha dominat el seu ofici durant molts anys, sinó que també ha investigat a fons els temes, motius i narracions que sustenten el seu treball.

Més Informació

Dates: 22 d’abril – 28 de maig, 2023
Lloc: Carrer Nou 1, 08870 Sitges, Barcelona
Horari: Dilluns-Divendres 11h-14h 18h-20:30h Dissabte 11h-14h 18h-21h Diumenge 11h-14h 17h-20:30h
Telèfon: (+34) 618 35 63 51
eMail: sorella@ooagallery.com
Adreça web: www.ooagallery.com