Rubén Rodrigo’s Solo Presentation

Per inaugurar el nou any, Alzueta Gallery presenta, per primera vegada, l’obra de Rubén Rodrigo (Espanya, 1980), que es podrà visitar a l’espai d’Alzueta Gallery Barcelona Turó del 17 al 31 de gener de 2025.
La pràctica artística de Rubén Rodrigo es basa en l’exploració d’allò sublim a través de la improvisació i l’atzar controlat. Les seves obres estan impregnades d’un cert misteri i d’una qualitat tàctil que transmet una sensació de lleugeresa i fluïdesa. Inspirat per la tècnica japonesa Sumi-e, Rodrigo empra un únic traç deliberat, permetent que la pintura líquida degoti i s’estengui sobre el llenç, creant una vibració rítmica de color i llum. L’obra de l’artista transcendeix la materialitat del color, establint un diàleg poètic amb la llum, l’espai arquitectònic i la història de l’art, alhora que cultiva una atmosfera definida per pauses, contenció i els subtils efectes del temps i l’ombra.

CASA I ALREDEDORES
Per Carmen Rotger

En aquest text hi ha una casa i un marge literari –perquè llegir és recordar– que intenten apropar-te a tu, que llegeixes, als treballs que aquí figuren.

Passegem al voltant de diferents habitacles, perquè és més divertit que dir “habitacions”, i la diversió és un dels propòsits fonamentals. Mirem com si tot fos una representació, o millor no.

Al voltant de les paraules –entrem a la casa per una biblioteca, per descomptat–: aquests paisatges s’anomenen a si mateixos “treballs” i no “obres”. Noti’s que l’artista té alguna cosa de formiga¹.

Hi ha un oratori, sorprenentment, perquè és una casa molt rica en tant. I a l’oratori, és clar, es resa, es calla, s’escolta el que ve de més enllà que, en aquest cas, ve també de dins. Per arribar a l’oratori, es travessa un passadís. Es camina per induir el trànsit².

Al voltant dels materials, que són golfes o magatzem en aquest passeig, trobem una defensa en forma d’el·lipsi. Contra la densitat de la pintura com a pasta, la liquiditat. Que és el mateix que dir “hi ha una densitat ambiental que dona el color quan està molt barrejat a través de la transparència, i no a través de l’impositiu d’una taca opaca”. Que és el mateix que dir “si hi hagués un riu, no veuríem el riu”³.

Hi ha un bany, però venim nets.

Al voltant de la mímesi –tanta ema fa venir son, això és un dormitori–, hi ha una altra mímesi inesperada. El paisatge, resultat pictòric més o menys voluntari, és la seva memòria. No hi ha realment un paisatge, és l’artista recordant, evocant amb el to exacte una petita vibració. Sona una cançó que explica la història d’un balneari a Mondariz, de les primeres pintures a l’aire lliure, d’aprendre a mirar la natura a través del Greco⁴.

Hi ha un menjador, però no tenim gana.

A prop, el dormitori dels nens. Grans daus de peluix al centre de l’habitació que obliguen a pensar en l’atzar, i una ordre: la improvisació. Així és com es fa créixer la intencionalitat, i és també així com fem de l’ego un monstruito que s’amaga.

Al voltant de la composició, que seria una cosa així com la cuina, van sobrar les figures o bé van ser un tràmit. D’això ja fa temps, i les olles han agafat una mica de pols. Van desaparèixer les figures perquè sobraven, i el fons es va erigir en Suficient, i es va independitzar. Tot el que hi ha aquí és fons, i per això desapareix la idea de fons. El que hi ha aquí són quadres⁵.

Hi ha un balcó.

En aquesta casa que passegem, cap al final, hi ha una galeria que és un recurs explicatiu. Algunes imatges són de diferents mides, perquè l’artista sempre busca, i per això ho és. Hi ha fragmentació, inconstància i varietat, però està bé, perquè per això aquests treballs s’assemblen al pensament⁶.

Malgrat tot l’anterior, hi ha simpatia entre els quadres. Quasi amistat⁷.

Ens aturem al voltant de la manera d’exposar, és a dir, passegem una finestra de finestres. Mirem la casa des de dins, i és nostra.

Hi ha un balcó, però no cal sortir: passegem.

¹ La biblioteca fa olor del vers “Nadar sabe mi llama el agua fría”, d’Eduardo Milán.
² A Elogi del caminar, de David Le Breton: “Julio Llamazares remunta en pocs dies el curs del riu de la seva infància, el Curueño, al cor de les muntanyes de Lleó, seguint-lo a peu durant quaranta quilòmetres i dormint quan l’ocasió ho permet, sense mesurar les migdiades.”
³ També a Elogi del caminar: “El soroll és un so de valor negatiu, una agressió contra el silenci o simplement contra tota pretensió de moderar l’estrèpit.”
⁴ Al dormitori, en algun lloc, es llegeix: “Un home originari del poble de Tong, a la muntanya Hua, es va encaminar un dia carregat de pedres cap al Riu Groc. Els camperols el van veure deixar la riba i perdre’s a les aigües com un arc de Sant Martí que es difumina. Van mirar-hi, però el temps ja no transcorria, sinó tan sols el cabal. Abans de parlar, van esperar fins que el silenci fos complet. En relatar el fet, van comprendre que la història d’aquell home estava unida a la seva com el riu està unit al mar.” És una cita d’un conte de Catherine François, recollit a Caminos bajo el agua. En concret, és el començament de Feng Yi, senyor del riu.
⁵ La via de la narració, Baricco: “L’estil és d’uns pocs. Sorgeix d’una intimitat molt elevada i misteriosa amb un material concret. No es pot ensenyar, es posseeix. És un esdeveniment. Passa quan el llenguatge, qualsevol llenguatge, deixa de ser una eina externa i es converteix en la prolongació d’un cos. Mà, no martell. Respiració.”
⁶ La via de la narració, Baricco: “Però la multitud de decisions instintives que prenem per narrar prové més probablement del que encara no som i de coses que encara no han succeït. En una zona que controlem poc, i que fins i tot podríem anomenar inconscient, pesquem formes i materials que serien nostres, però que encara no ho són: en aquell acte venen al món, convertint-se en profecia complerta.”
⁷ Valeria Luiselli, a Papers falsos, inventa el perfum per a aquesta estança: “L’escriptor, quan no se sent a casa en la seva llengua, converteix les escates en escales. Puja fins al cim del seu llenguatge, el perfora des de dins, camina com un equilibrista pel sostre.”

Més Informació

Dates: 17 de gener, 2025 – 31 de gener, 2025
Adreça: Seu Séneca, 9-11, 08006 Barcelona / Seu Turó Park, Carrer de Josep Bertrand, 3, 08021 Barcelona
Horari: dilluns a divendres 10 h-14 h 16 h-20 h
Telèfon: (+34) 93 238 97 50
eMail: info@alzuetagallery.com
Adreça web: alzuetagallery.com