Time is Love

TIME IS LOVE – Henri Abraham Univers & Prince Galla Gnohité

Henri Abraham Univers

Quan s’han viscut cent vides, a un centenar de llocs per tot el món, ¿és d’estranyar l’elecció de dir-se Henri Abraham Univers?

Amb orígens familiars a Burkina Faso i a França, i una vida desenvolupada entre aquests països i d’altres —principalment Costa d’Ivori i també ciutats com Londres, on resideix en l’actualitat—, quan després d’estudiar cinema i de practicar molts oficis a diferents indrets del món s’acaba per ser artista plàstic, ¿pot sorprendre que l’obra pintada d’aquest autor tingui alguna cosa d’allò universal i còsmic que ell mateix reivindica?

Arribat tardanament a la creació plàstica, després d’haver explorat altres formes d’expressió artística, Henri Abraham Univers es va rendir finalment a l’evidència que la pintura era el seu camí, tot deixant de banda les altres activitats per consagrar-s’hi completament a partir de l’any 2013, en apropar-se a la quarantena.

Així, encoratjat per una artista polonesa, va presentar les seves obres per a l’exposició molt exclusiva de la Royal Academy of Arts, a Londres, després d’un any de pràctica. I, per a la seva sorpresa, allà va ser seleccionat entre prop de vint mil candidats.

Aquest esdeveniment el va propulsar al capdavant de l’escena artística i, des d’aleshores, les seves exposicions s’han anat encadenant —al Regne Unit, és clar, a més de a França, Espanya, el Marroc, els Estats Units, Bèlgica i Nigèria, entre d’altres països—, i les adquisicions per part dels col·leccionistes també!

Tot i que es dedica igualment a l’escultura, sense excloure altres formes d’arts visuals, és per la seva pintura que Henri Abraham Univers és conegut i reconegut.

Tots els seus quadres duen la mateixa i minuciosa marca de fàbrica, sigui quin sigui el format i la seva temàtica: una volta plena d’estels que ens esperona a voler anar sempre més lluny, sempre més enllà d’allò immediatament perceptible, alhora que constel·la les nostres ments amb el mateix nombre de punts d’interrogació.

Aquesta és la més immediata de les seves “signatures”, un fil conductor que connecta les seves obres, l’una amb l’altra, dins dels laberints de la seva creació, la qual n’extreu la inspiració de totes les fonts d’aigua del món.

El fet d’acabar els seus llenços, un cop executat el motiu, amb aquesta sembra d’estrelles que ocupen tots els espais buits és una mena de sacerdoci per a l’artista.

A la seva vocació d’allò universal i la seva crida a la unitat dels homes i del món, recordades constantment amb inscripcions al llarg de les seves obres —com “1+1=1”, “temps és amor”, “aranya teixint llaços d’amor” o “melanina que es troba arreu en tots els universos”—, el tema de la universalitat retorna una i altra vegada, com un leitmotiv que guia el pintor en la seva vida i en la seva obra.

La qüestió encara és més perceptible en aquesta exposició, per a la qual l’artista ha triat presentar-nos un calidoscopi de la seva creació i no un sol tema. I, de fet, entre les sàtires polítiques (Black president); les referències a la cosmogonia dels dogons de Mali (Le chat et l’oiseau i Le veau); al calau, l’ocell sagrat dels senufo (principalment a Costa d’Ivori), i les al·lusions a la cultura mossi, la del seu pare, com la seva Biiga —nina de la fertilitat— d’improbable color blau, el camp de possibilitats és molt extens. I l’artista l’explora sense complexos!

La seva obra és inclassificable, ja que s’allibera dels codis de les modes i dels corrents artístics actuals. Si evoca l’Àfrica, per exemple, l’artista no dedica el quadre exclusivament a aquest tema i mostra clarament la seva vocació per allò universal amb una producció que va més enllà del temps i de l’espai.

La construcció de la seva pintura és original i variable, fins i tot quan la tècnica és la mateixa, i canvia joiosament el gest, la perspectiva o la gamma cromàtica d’una obra a l’altra.

Tan sols la seva infinita Via Làctia assenyala el camí del profà en la seva recerca sense fi. I allà hi és l’artista, a les ombres, i és ell qui el porta de la mà!

 

Prince Galla Gnohité

La temàtica dels “nens del carrer” la trobem en la creació d’artistes plàstics de nombrosos països, ja que és un fenomen alhora comú i sovint escandalós.

A Costa d’Ivori, va cristal·litzar amb la crisi política i institucional que, durant diversos anys, va desestabilitzar les estructures socials d’aquest país i va abocar al carrer tota una multitud de nens i adolescents condemnats a espavilar-se per sobreviure i a “jugar” a la guerra, però amb armes de veritat. Són aquells als qui se’ls anomena “microbis” o “brouteurs”, una mena d’estafadors.

Afortunadament, la pau ha tornat als carrers, les armes ara són fictícies i els nens dels barris pobres es dediquen, com els nens d’arreu del món, a buscar els plaers i les diversions pròpies de la seva edat. I el seu enginy compensa la falta de recursos.

Ara, els rostres i l’actitud d’aquests nens han canviat!

Ja no veiem en la seva mirada la fam o la por, sinó senzillament la innocència, de vegades impregnada de gravetat, d’uns nens que juguen i dels quals l’espai de jocs favorit és el carrer, si no en troben un altre de millor.

Podríem traçar una filiació d’autories pel que fa a les variacions sobre aquest tema —des d’Aboudia fins a Armand Boua, tot passant per Yeanzi—, però, més enllà de la temàtica, el tractament utilitzat per cadascun d’aquests artistes difereix sensiblement i fa que no sigui possible confondre les seves obres.

Els nens de Gnohité ja no en tenen por, es diverteixen i gaudeixen de les alegries de la seva edat amb tota la candidesa d’aquesta època beneïda de la vida, despreocupats i joiosos, malgrat la lletjor del món que ens envolta i que ells encara no perceben del tot.

L’artista insisteix en la preservació d’aquesta felicitat i d’aquest esplendor, i fa referència a l’educació, a la preparació dels adults del demà; ell, qui en va tenir l’oportunitat, gràcies al seu entorn familiar, de gaudir d’una educació equilibrada que va afavorir el seu desenvolupament personal sense obstaculitzar les seves orientacions artístiques.

Dins d’un remolí de grans superfícies planes de colors primaris i saturats —blaus i grocs, principalment—, el caràcter lúdic del qual es veu reforçat per una miríada de punts i de petits cercles de color, l’autor esbossa els personatges principals, suggerits, esquematitzats i perfectament identificables pels qui han vist els nens jugar sota el sol i la pols de l’Àfrica.

De Grobly Zirignon, a qui considera com el seu mestre, va prendre prestada la tècnica que consisteix a raspar i aclarir la pintura prèviament projectada sobre la tela amb l’ajuda d’una pera de goma, un instrument utilitzat familiarment pels nens.

La bicicleta i els seus inevitables accidents i punxades; el joc d’empènyer i fer rodar els pneumàtics gastats; els cèrcols per a adults, utilitzats per donar la impressió de conduir un cotxe; el futbol, ​​inevitablement, però també les lluites o, per als més tranquils, la lectura; així ens mostra les seves activitats diürnes, a vegades pertorbades per l’atac d’un gos errant.

La seva obra es distingeix de la dels seus antecessors per aquesta vitalitat alegre que en percebem de bon començament i que ens fa venir ganes de ballar entre la pols i dirigir la farandola dels nens de tots els països.

Perquè, més enllà de la mestria tècnica, de la temàtica triada i del seu tractament, els seus quadres desprenen una tendresa infinita, com una forma de nostàlgia que sent l’artista per una època despreocupada i feliç de la seva vida, vista a través del prisma de les transposicions.

Format durant quatre anys (2000-2004) al Centre Regional d’Arts i Oficis d’Abengourou (CRAMA), a Costa d’Ivori, Prince Galla Gnohité, amb poc més de trenta anys —va néixer allà el 1989—, ja ha adquirit un domini tècnic indiscutible dels seus temes, dels efectes buscats i assolits, i de la composició de les seves obres, completat per una formació pràctica desenvolupada amb l’artista plàstic Youssouf De Kimbirila, àlies Quetzal, qui li ha augurat un brillant esdevenidor!

Exerceix igualment el seu talent en els àmbits de l’escultura, el disseny i la decoració, i treballa amb diferents estils: abstracte, figuratiu i surrealista.

Els comissaris d’exposicions no es van equivocar en seleccionar-lo per a importants esdeveniments artístics a Costa d’Ivori, precisament quan encara no havia fet els vint anys. Des de llavors, ha continuat per aquest camí i ha exposat la seva obra en altres països africans i a Europa, on és objecte d’una contínua atenció i interès.

Aquesta exposició, solar i molt lluminosa, ens aporta en la grisor dels nostres dies el color, la llum i el consol reconfortant que tant necessitem.

Mes Informació

Dates: 3 de març – 9 de maig de 2021
Lloc: Carrer Nou 1, 08870 Sitges, Barcelona
Horari: Dilluns-Divendres 11h-14h 18h-20:30h Dissabte 11h-14h 18h-21h Diumenge 11h-14h 17h-20:30h
Telèfon: (+34) 618 35 63 51
eMail: sorella@outofafricagallery.com
Website: outofafricagallery.com